L’orientació a famílies amb infants de 0 a 3 anys es basa en un acompanyament atent a l'observació del desenvolupament de l'infant (segons els postulats de la doctora Pikler, de l'Institut Lóczy de Budapest) perquè, a través d’aquesta eina, siguin capaces de transformar les situacions d’estrès que visquin, allò que més els preocupi o emocions, estats d’ànim i experiències quotidianes en solucions creatives i amb sentit.

A L’ikigai, atenem famílies amb infants d’entre 4 mesos i 3 anys de vida dins un espai on l’acolliment, l’escolta, la presència, la calidesa i la cura són els principals pilars; un espai on donem valor i fem lloc al desenvolupament emocional de l’infant i dels pares i a l’activitat autònoma del primer a partir d’un respecte profund vers les seves necessitats autèntiques, els seus ritmes i el seu impuls vital.

Així mateix, donem pas al joc, perquè jugar implica actuar sense una finalitat preestablerta i la possibilitat de deixar anar el pensament i emprar lliurement el llenguatge i el cos. És una eina de diversió, de comunicació, de sociabilitat, d’aprenentatge, de manipulació, de vivències... que forma part de la vida de les persones des del moment en què ens comencem a adonar del món que ens envolta.

És per això que l’espai d’orientació familiar de L’ikigai disposa dels elements i les estructures necessàries per al desenvolupament integral de l’infant i perquè els adults s’apropin a la intel·ligència emocional que desenvolupa cadascú a partir del joc.

A cada sessió, proposem mircodinàmiques compartides amb els/les fills/es, que poden anar variant segons les necessitats de cada família i que permeten endur-se l’experiència viscuda a casa per donar-li continuïtat dins del nucli familiar.

Les normes generals de seguretat que plantegem es basen en:

• La presa de consciència que els adults fem de models.
• L’escolta (estant presents).
• El respecte (com les mans tranquil·les, que ofereixen, conviden, confien i no treuen els objectes de les mans).
• El joc de l’infant com a gaudi i no com a treball (els infants no treballen, no reben cap remuneració ni recompensa material pel que fan).
• El temps i la no-anticipació a les accions que poden dur a terme els infants (observar-nos per poder-los observar).
• La confiança (el llenguatge analògic).
• L’absència de judicis (la crítica de l’acció, no de l’infant).
• La creació d’un equilibri harmònic entre allò que sentim, pensem, verbalitzem i fem.

Aquest assessorament us pot ser útil si us calen eines en les següents etapes o aspectes:

• Fase de les mans (dels 2 als 7 mesos d’edat, aproximadament).
• Fase d’exploració d’objectes amb la boca (elements necessaris i precaucions en la preparació de la panera dels tresors).
• Desenvolupament motriu i activitat autònoma de l’infant.
• Intervenció de l’adult durant el joc infantil.
• Canvi de bolquer i accés al control d’esfínters.
• Transició de la llet materna o artificial a la cullera (autonomia de l’infant durant els àpats).
• Conciliació del son, son i descans.
• Límits.
• Processos de socialització.